Tumbas y Panteones del Cementerio de Horta

por

en

Nos vamos a centrar en cinco tumbas y siete panteones que son analizados desde el punto de vista iconográfico e histórico-artístico, sin dejar de lado la biografía de sus promotores. Al final del artículo encontraréis la Bibliografía completa, así como las Fuentes documentales y Prensa.

Tumba de Cayetano de Amat y Amat: Barón de Maldà, Castellar y Marqués de Castellvell. 1872. Maestro de Obras: Federico Farreras. Número 7

Autor de la fotografia: Andrés Paredes Úbeda

Panteón de la Família Marsans-Peix. 1912. Arquitecto: Juli Fossas Martínez. Números 5,9 I 10

Panteón de la Família Marsans-Peix

Simbología del Panteón de la Familia Marsans-Peix. 1912. Aquitecot: Juli Fossas Martínez. Números 5,9 y 10

Detalle del arco ojival, lagartos escondidos entre las hojas de vegetació.n Bajo el arco, la puerta de hierro forjada decorada con hojas de pastaflora. Autor de la fotografía: Andrés Paredes Úbeda
Detalle de los cuatro bustos femeninos que representan las edades de la vida. Autor de la fotografia: Andrés Paredes Úbeda

Panteón de los consortes Marcet-Planàs. 1902. Arquitecto: Enric Sagnier. Número 23

Enric Sagnier no sólo proyectó edificios civiles, religiosos o sociales sino que también realizó bastantes obras funerarias. Encontramos ejemplos en los cementerios de Sitges, Poblenou, Montjuïc, Arenys de Mar, Masnou i Cabrils (43).

Panteón de la Família Crehuet. 1875. Maestro de obras: Federico Farreras. Número 16

Monumento funerario realizado por el maestro de obras Federico Farreras en el año 1875 (46) inspirado en el arte del antiguo Egipto. Encima del centro de un basamento cuadrado se erige un obelisco que descansa sobre un pedestal. En su cara frontal leemos la inscripción “Panteón de la familia Crehuet”. Un cerramiento en barandilla de barrotes lanceolados de hierro rodea el basamento.

Tumba de Francesc Miró-Sans Casacuberta. Número 1

Panteón de la Família de Rafael Sabadell. 1868. Arquitecto: Andrés Bosch. Maestro de Oras: José Folch i Brossa. Número 24

Panteón de Don Jose Ventura i Mallol. Número 1

Panteón de la Familia Matas Currubí. 1941. Arquitecto: Pedro Ricart Biot. Números 17 y 18

Sobre el fotògraf Andrés Paredes Úbeda: APU Barcelona

REFERÈNCIES

(27) La Vanguardia, 21 de juliol de 1901

(28) COSTA OLLER, Francesc. El llibre de les famílies de Mataró, 2017 p. 45

(29) Arxiu Municipal del Districte d’ Horta-Guinardó: número d’expedient 010.

(30) PÉREZ SAMPER, María de los Ángeles. “Vida cotidiana y sociabilidad de la nobleza catalana del siglo XVIII: el Barón de Maldà”. Pedralbes: revista d’història moderna, [en línia], 2003, Núm. 23, p. 433, https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101735 [Consulta: 30-07-2020].

(31) “Obras en los cementerios”, La Vanguardia, 28 de octubre de 1912, p. 8.

(32) Arquitectura y Construcción, Març 1913

(33) RÀFOLS, J. F. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña: desde la época romana hasta nuestros días, Barcelona, Millá, 1951-1954.

(34) MARTÍ I LÓPEZ, Elisa. El Cementiri de Montjuïc: somnis de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Cementiris de Barcelona, 2008, p. 221.

(35) BLANCO, Yovanna “Viajes Marsans, 100 años de historia penden de un hilo” Expansión, 25 de Abril de 2010, [Consulta: Juliol 2020]. Disponible a: https://www.expansion.com/2010/04/25/empresas/industria/1272227594.html

(36) “Los Cementerios”, La Vanguardia, 28 de octubre de 1915, pp. 6-7.

(37) CAÇADORS d’HERMES, diversos autors, La Barcelona d’Hermes, Barcelona, Alberti Editor, 2016 p. 211

(38) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Número d’expedient: 9652

(39) CATALÀ BOVER, Lídia, Josep Campeny Santamaría: Igualada 1858-Barcelona 1922, Tesis de doctorat, Universitat de Barcelona. Departament d’Història de l’Art, 2000, pp. 406,566, 570.

(40) La Vanguardia , 4 de Febrer de 1938.

(41) Informatiu de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet, número 50, gener de 2017, p.6

(42) BARALLAT Y FALGUERA, Celestino. Principios de botánica funerària, Barcelona, Esditorial Base,1984, pp. 64,65,72.

(43) Catàleg d’obres d’Enric Sagnier [Consulta: Juliol 2020]. Disponible a: http://www.enricsagnier.com/

(44) La Vanguardia, 27 de gener de 1898, p. 2

(45) DÍEZ i QUIJANO, Desideri. Les Masies d’Horta, (Historia d’Horta, III), Barcelona, El Tinter, 1986

(46) Arxiu Municipal del Districte d’ Horta-Guinardó. Número d’expedient 013

(47) CIRLOT, Juan Eduardo. Diccionario de símbolos,Siruela, 2004, p. 334

(48) SANTOS, Imma; VÀZQUEZ ,Aureli. La Barcelona invisible, L’Arca, 2017

(49) Diario oficial del Ministerio de la Guerra, 2 de octubre de 1900.

(50) La Vanguardía, 21 d’abril de 1881

(51) La Vanguardia, 16 de març de 1892, p. 2

(52) “Obras en los cementerios”, La Vanguardia, 26 de octubre de 1913, p.10.

(53) Es té constància que va construir dos panteons al Cementiri de Montjuïc per la família de Matilde Gruillón i la família de Ferran Martorell Otzet. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona expedients 7509 i 19767.

(54) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Número d’expedient: 9047

(55) Al cementiri de Torrero a Saragossa es va col·locar una còpia d’aquesta escultura per a la família de Don Alberto Aladrén.

(56) CLARASÓ, Noel. Enric Clarasó i Daudí, Barcelona, Edit. de Nou Art Thor, 1982

(57) CLARASÓ I DAUDÍ, Enric, Notes viscudes, Barcelona, Llibreria Catalònia, 1934, p.79: Segons l’escultor va realitzar per diferents cementiris “Estatues, relleus i molts Sant Cristos”.

(58) Oliva Andrés, Montserrat. Patrimoni i gestió cultural del Cementiri de Montjuïc: rutes per l’escultura de la mort, Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Treball de fi de Master en Gestió Cultural.

(59) La Vanguardia, 29 de maig de 1928, p. 13

(60) La Vanguardia, 19 juliol de 1934, p. 15

(61) D’aquesta casa només es conserva el mur exterior i els seus esgrafiats, i les columnes que presideixen l’entrada.

(62) Arxiu Municipal del Districte d’ Horta-Guinardó. Número de registre 1280/1900; Nombre d’expedient /dossier 1280.

(63) BARALLAT Y FALGUERA, Celestino. Principios de botánica funerària, Barcelona, Esditorial Base,1984, p.63.

(64) CHEVALIER, Jean. Diccionario de los símbolos. Barcelona, Editorial Herder, 1986 (2º Edició). p. 564.

(65) Diari Avui, “LA SAGA DE COTONERS: De Miró-Sans a Llauder. L’artifex del Camp nou». 2006. p.18.

(66) PRIETO LÓPEZ, Juan Ignacio. “El mejor campo del mundo: Francesc Mitjans y el proyecto del Estadio del Futbol Club Barcelona”. DPA: Documents de Projectes d’Arquitectura, 2015, núm. 31, pp. 92-99.

(67) LUQUE. Xavier G, Adiós al padre del Camp Nou, La Vanguardia deportes, 21 novembre de 2006, p. 50

(68) Arxiu Municipal del Districte d’ Horta-Guinardó. Número d’expedient 006.

(69) Almanaque del Diario de Barcelona, 1903, p.85.

(70) FREIXA, Mireia. “Escultura funeraria en el modernismo catalán”, Fragmentos, Madrid, 1984; Oliva Andrés, Montserrat & Freixa, Mireia “L’àngel de la mort: Una anàlisi a l’entorn de la l’escultura funerària del modernisme”, Modern Sculpture and the Question of Status, Col·lecció singularitats, p. epíleg. 2018. Disponible en línea: http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08812

(71) ÁLVAREZ RODRÍGUEZ, María Victoria. “Iconografías angélicas de los siglos XIX y XX en el «Cimitero Acattolico» de Roma psicopompos, triunfantes, dolientes y seductores”. El Futuro del Pasado: revista electrónica de historia, 2015. pp. 228-229.

(72) OLIVA ANDRÉS, Montserrat. Escultura funeraria del cementerio de Montjuïc en el “fin-de-siècle: un estado de la cuestión. (Treball fi de grau). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d’Història de l’Art, 2016.

(73) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Número d’expedient: 17644

(74) La Vanguardia, 16 d’octubre de 1969, p. 2

(75) La Vanguardia, 12 desembre de 1965, p. 52

(76) La Vanguardia, 12 març de 1953, p.17

(77) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Número d’expedient 36336

(78) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Número d’expedient 25420

(79) La Vanguardia, 14 octubre 1948, p. 9

BIBLIOGRAFIA

-ÁLVAREZ RODRÍGUEZ, María Victoria. “Iconografías angélicas de los siglos XIX y XX en el
«Cimitero Acattolico» de Roma psicopompos, triunfantes, dolientes y seductores”. El Futuro del Pasado: revista electrónica de historia, 2015. pp.228-229.
-AAVV. Els barris de Barcelona: Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Volum 3, Enciclopèdia
Catalana, 1997, p. 115
-BARALLAT Y FALGUERA, Celestino. Principios de botánica funerària, Barcelona, Esditorial
Base,1984, pp.64,65,72.
-BOHIGAS, Oriol. “Los cementerios como catálogo de arquitectura”. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, número 17, Enero-Febrero de 1973.
– BORRÀS i TORELLÓ, Mingo. Gent popular d’Horta, Barcelona, Hortavui, 2004
– BULTÓ i BLAJOT, Maria Rosa. “El antiguo término de Horta y su parroquia de San Juan”
(Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad VII), Barcelona, Museo de Historia de la Ciudad, Seminario de Investigación, 1965, pp. 59-79
-BORRÀS i TORELLÓ, Mingo. Cròniques d’Horta, Barcelona, El Tinter, 2007
-CAÇADORS d’HERMES, diversos autors, La Barcelona d’Hermes, Barcelona, Alberti Editor, 2016, p.211
-CABALLE Y CLOS, Tomas. EVOCACIONES HISTORICAS BARCELONESAS, Barcelona, Fomento de la Producción Española, 1941.
-CASINOS, Xavi. “Un siglo de tenis sobre el antiguo cementerio de Horta”, La Vanguardia”, Edició digital, 19 de novembre de 2016.
Col·lecció de carrosses fúnebres : cementiris de Barcelona , Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Cementiris de Barcelona, 2013 p.11.
-CATALÀ BOVER, Lídia, Josep Campeny Santamaría: Igualada 1858-Barcelona 1922, Tesis de doctorat, Universitat de Barcelona. Departament d’Història de l’Art, 2000, pp. 406,566, 570.
-CHEVALIER, Jean. Diccionario de los símbolos. Barcelona, Editorial Herder, 1986 (2º
Edició). p. 564.
-CIRLOT, Juan Eduardo. Diccionario de símbolos, Siruela, 2004, p. 334
-COL.LECTIU CULTURAL I ECOLOGISTA AGUDELLS, La Torre Subirana i L’antic Casal Dels
Horta
. [Consulta: Juliol 2020]. Disponible a: http://col.lectiuagudells.blog.cat/2012/08/14/la-torresubirana-i-lantic-casal-dels-horta/
-CONTEL, JOSEP M. “L’església d’Horta”, Ajuntament de Barcelona, Juliol de 2007 [Consulta: Juliol 2020]. Disponible a: https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/coneixeu-el-districte/lahistoria/episodis-historics/lesglesia-dhorta.
-COSTA OLLER, Francesc. El llibre de les famílies de Mataró, 2017 p.45
-CLARASÓ I DAUDÍ, Enric, Notes viscudes, Barcelona, Llibreria Catalònia, 1934, p.79:
-CLARASÓ, Noel. Enric Clarasó i Daudí, Barcelona, Edit. de Nou Art Thor, 1982.
-DÍEZ i QUIJANO, Desideri. Els transports a Horta, Barcelona (Historia d’Horta, IV), El Tinter, 1987
-DÍEZ i QUIJANO, Desideri. L‘escut heràldic d`Horta (Historia d’Horta, I), Barcelona, El Tinter,
1985
-DÍEZ i QUIJANO, Desideri. El que ha estat i és Horta, Barcelona, Graó, Stat. Cooperativa, 1981
-DÍEZ i QUIJANO, Desideri. Les Masies d’Horta(Historia d’Horta, III), Barcelona, El Tinter, 1986
-DÍEZ i QUIJANO, Desideri. La cultura popular a Horta (Historia d’Horta, IX), Barcelona, El Tinter, 1990
-ENCICLOPÈDIA CATALANA “Josep Maria Folch i Brossa”, [Consulta: Juliol 2020]. Disponible a: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0027307.xml
-FERNÁNDEZ-CUADRENCH, Jordi “L’estat que no va ser: catalans i occitans entre els segles VIII i XIII. A propòsit del vuitè centenari de la batalla de muret, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, nº25, 2014, pp. 47-85
-FREIXA, Mireia. “Escultura funeraria en el modernismo catalán”, Fragmentos, Madrid, 1984
-FREIXA, Mireia ; OLIVA ANDRÉS, Montserrat “L’àngel de la mort: Una anàlisi a l’entorn de la
l’escultura funerària del modernisme”, Modern Sculpture and the Question of Status, Col·lecció singularitats, p. epíleg. 2018. Disponible en línea: http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08812
-HUERTAS CLAVERIA, J.M. – FABRE, Jaume. Tots els barris de Barcelona II, Barcelona, Edicions 62, 1976
-LUQUE. Xavier G, Adiós al padre del Camp Nou, La Vanguardia deportes, 21 novembre de 2006, p. 50
-MARTÍ I LÓPEZ, Elisa. El Cementiri de Montjuïc: somnis de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Cementiris de Barcelona, 2008, p. 221.
-MATEO, Gemma. “A l’entorn d’Horta medieval”. Finestrelles, [en línia], 2009, Núm. 14, pp. 199-15, https://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214679
-OLIVA ANDRÉS, Montserrat. Escultura funeraria del cementerio de Montjuïc en el “fin-de-siècle: un estado de la cuestión. (Treball fi de grau). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d’Història de l’Art, 2016.
-PÉREZ SAMPER, María de los Ángeles. “Vida cotidiana y sociabilidad de la nobleza catalana del siglo XVIII: el Barón de Maldà”. Pedralbes: revista d’història moderna, [en línia], 2003, Núm. 23, p. 433, https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101735 [Consulta: 30-07-2020].
-PRIETO LÓPEZ, Juan Ignacio. “El mejor campo del mundo: Francesc Mitjans y el proyecto del Estadio del Futbol Club Barcelona”. DPA: Documents de Projectes d’Arquitectura, 2015, núm. 31, pp. 92-99.
-RÀFOLS, J. F. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña: desde la época romana hasta
nuestros días
, Barcelona, Millá, 1951-1954.
-RICO VÁZQUEZ, M i ROIG LERONES, M. El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure
(segles XVIII-XXI)
, Masnou, Ajuntament del Masnou, Patronat Municipal. 2006, p. 161
-RUIZ-DOMÈNEC, José Enrique. Quan els vescomtes de Barcelona eren Història, crònica i
documents d’una família catalana dels segles X, XI i XII
, Lleida, Pagès Editors, 2016. pp.161-162.
-SANTOS, Imma; VÀZQUEZ ,Aureli. La Barcelona invisible, L’Arca, 2017

FONTS DOCUMENTALS

Arxiu Municipal del Districte d’ Horta-Guinardó.:
-Actes 1863 i 1864. Número d’expedient: Vol 07 i Vol 08
-Actes 1867. Número d’expedient: Vol 11
-Actes 1865. Número d’expedient: Vol 09
-Número d’expedient 006.
-Número d’expedient 010.
-Número de registre 1280/1900
-Número d’expedient 013
-Número d’expedient 006.
Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona:
-Número d’expedient: 9652
-Número d’expedient: 17644
-Número d’expedient 36336
-Número d’expedient 25420
-Número d’expedient 7509 i 19767.
-Número d’expedient: 9047

PREMSA

Almanaque del Diario de Barcelona, 1903, p.85.
Arquitectura y Construcción, Març 1913
-BLANCO, Yovanna “Viajes Marsans, 100 años de historia penden de un hilo” Expansión, 25 de Abril de 2010, [Consulta: Juliol 2020]. Disponible a:
https://www.expansion.com/2010/04/25/empresas/industria/1272227594.html
Costa de Ponent, segona època, número 4. 21 de juliol de 1917.
Diari Avui, “LA SAGA DE COTONERS: De Miró-Sans a Llauder. L’artifex del Camp nou». 2006, p.18.
Diario oficial del Ministerio de la Guerra, 2 de octubre de 1900.
Informatiu de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet, número 50, gener de 2017, p.6
La Vanguardia, 21 d’abril de 1881
La Vanguardia, 16 de març de 1892, p. 2
La Vanguardia, 27 de gener de 1898, p. 2
La Vanguardia, 21 de juliol de 1901
-“Obras en los cementerios”, La Vanguardia, 28 de octubre de 1912, p. 8.
-“Obras en los cementerios”, La Vanguardia, 26 de octubre de 1913, p.10.
– “Los Cementerios”, La Vanguardia, 28 de octubre de 1915, pp. 6-7.
La Vanguardia, 29 de maig de 1928, p. 13
La Vanguardia, 19 juliol de 1934, p. 15
La Vanguardia , 4 de Febrer de 1938.
La Vanguardia, 14 octubre 1948, p. 9
La Vanguardia, 12 març de 1953, p.17
La Vanguardia, 2 de novembre de 1957, p.19
La Vanguardia, 1 de novembre de 1958, p.18
La Vanguardia, 12 desembre de 1965, p. 52
La Vanguardia, 16 d’octubre de 1969, p. 2


Comentarios

Deja una respuesta